GRANADA

Avui hem visitat Granada (terra somniada)...tot i els nostres ideals no hem pogut evitar visitar l'esglèsia de la Mercé, pujar per una escala encaragolada fins al campanari a on els més gamberros han fet sonar les campanes. I al sortir...l'aparició de la verge de Puerto.

Ahir al arribar a la ciutat vam tindre la sensació de turistes. És un canvi molt gran passar de Puerto a Granada. Aquí les cases tenen teules i són de ciment pintades de mil colors! Per les aixetes surt aigua, les letrines s'han convertit en waters i a la nit no gaudim de la companyia dels nostres amics els ratolins. Tot hi així a Bilwi hi ha una cosa que aquí trobem a faltar, allà compartiem la vida quotidiana de la seva gent i malgrat ser "chelitas" ens sentiem portenyes. A Granada ens confonem amb les "Gringas"

Hem dinat en família a una caseta particular molt acollidora on ens han fet el dinar. Menú: un pollastre boníssim, formatge fregit, tostones, fetge i com no, arròs amb frijoles!!!

No són "los chicos coca-cola", són treballadors d'una fàbrica de rajoles que ens han convidat a veure el procés d'elaboració. Al costat, el Xavi i la Rebeca envelesats per la posta de sol.

Un món de colors...

Enyorem Puerto Cabezas....

Ahir vam marxar de Bilwi cap a Managua. Com veieu a les fotos va ser molt emotiu, i mjoltes de les families van venir a acomiadar-se a l'aeroport. Era dur despedir-se sense saber si ens tornariem a veure! Ara comencem una nova aventura, els 8 que encara ens mantenim junts estem a Granada i viatjarem pel sud-oest de Nicaragua a fer una mica el "guiri"!! També volem anar a Ribes, ui..., Rivas!

Aquesta menuda és la filla de la Shira que com podeu veure està molt millor, amb tractament, més primeta, però igual de bufona!! Quina joieta que teniu padrins! Ja podeu estar contents...

Aquest és el famós bus, tant mogudet que ens va portar a Waspam, semblen els dels Simpson però més destertelats!!!

Sopar gastronòmic

El dissabte 18 vam celebrar la festa gastronomica catalana-costenya a la casa de l’agermanament. Entre veïns, autoritats, familiars, amics, i representants d’escoles i associacions, més de 75 persones van assistir a l’acte i van poder tastar plats catalans com: el pà amb tomàquet, fuet, croquetes de pollastre, gazpacho, coques a la calfò i la clàssica amanida de pasta. Desprès de sopar, va venir el plat fort: “pata de elefante” (una ampolla de més d’un litre de Flor de canya, el ron de Nicaragua). Tot i que va marxar la llum, la festa es va allargar fins tard.

De Tuapí a Waspam

El dia de després, amb una mica de “goma” (resaca), vam anar al balneari de Tuapí. Com una GRAN familia vam anar a passar el diumenge al riu i a menjar pollastre a la brasa!! Ens ho vam passar molt bé, els que volien descansaven en una hamaca sota l’ombre, altres es banyaven al riu, i els més atrevits es tiraven d’unes roques!!!

Ahir, dilluns 20 vam anar a Waspam, al costat del rio Coco, que fa frontera amb Hondures. Vam dinar vora el riu i passejar pels carrers tranquils de la ciutat, mentre la Glenis ens explicava la seva història. Avui a les 6 del mati agafavem el bus cap a Bilwi. Aquí els viatges també són peculiars, tant per portar un gos viu a la “baca” del bus com per sentir un predicador catòlic fent un discurs religiós enmig del trajecte.

El dissabte ja van marxar la Roser, en Joan, la Nadia i en Jaume i demà tota la resta.

L'estada a Bilwi ha estat una gran experiència, conviure amb les families, és la millor manera de coneixer la seva cultura, la gent, les costums, el menjar i les dificultats en que viuen. No sabem el recorregut que farem, però tots tenim la idea de tornar al pacífic i visitar la zona de Granada, Masaya, Rivas....i fins i tot tornar a León. Intentarem seguir amb el blog, tot hi està en diverses ciutats.

Fotos dels darrers dies a Puerto...

Vam visitar PANAPANA, organització que gestiona microcredits en projectes que donen feina a la gent de les comunitats. Ens van explicar, punt per punt, tot l'informe econòmic del darrer any MOOOOLT INTERESSANT... i entre l'aire acondicionat i la panxa plena, alguns vam aprofitar per reflexionar profundament...ZZZZ....

Acte organitzat per TESIS, on els més menuts movien el cos al ritme miskito.

En Gabriel, la seva companya i el seu fill Adam, que ja comença a dir algunes paraules barrejant el miskito, castellà i català.

Aquestes van ser les protagonistes del programa "Mujeres Multiétnicas" , que es va emetre el divendres a les 8 del vespre (abans de la super novel·la, "destilando amor") per PuertoVisión. Durant 30 minuts vam parlar de les dones a Catalunya i la seva independència economica, comparan-ho amb la situació de Bilwi i les nostres impressions del que haviem vist fins aleshores.

A Bilwi, Yo si puedo???

La comissió d'alfabetització es va reunir amb la Joan Taylor, a la casa de l'agermanament. Ens va explicar que aquests dies no ha pogut seguir el procès del YO SI PUEDO, degut a que està de baixa, però ens va lligar una reunió amb el ministeri d'educació i unes visites a tres punts d'alfabetització. Com podeu veure la Joan està molt guapa i alegre!

Un dels punts d'alfabetització que vam visitar. No podien veure el video, ja que no hi havia llum. Segons el MED (Ministeri d'Educació) hi ha 85 punts a Bilwi però encara no n'hem pogut veure cap que funcioni de veritat i amb tot el necessari: llum, facilitador, alumnes, videos, material...

La comissió ja us informarà a l'arribada, però de moment no estem massa contents del que hem pogut observar!

Que hacemos ahorita...sense imatges!

El dijous 16 al matí ens vem dividir en dos grups. Un grup va anar amb el president del consejo i el gobierno regional (el que seria el Montilla d'aquí...segur que té més conversa) i a un forum de la salut de l'Organització Mundial de la Salut. La resta vam anar a la escuela Luxemburgo, on es preparan nois i noies per ser futurs mestres. Ens va convidar una entitat que està fent un programa sobre salut sexual i reproductiva a diferentes escoles de Bilwi, i vam assistir i participar en la xerrada.

Desprès del "almuerzo" un grup va anar a visitar la universitat URACAAN (Universitat dels pobles indígenes de la regió de l'atlàntic nord), alguns de nosaltres es van "colar" a una classe de tercer de sociologia i els van fer treballar en grups!!

Els altres havien d'assistir a les seves primeres classes de ball i música miskito, però el professor no va aparèixer (Ritmo caribeño!!!). "Aquí el temps no és or i les preses són relatives". "Puede...", "A lo mejor...", "Estoy saliendo..." "Ahorita...", "Estoy poniendo gasolina...", "Dale, dale..."... alguns del grup ja ens hem adaptat aquest ritme, així que quan tornem...tranquilitat...sense presses...

Com no es va poder anar a ballar, vam visitar el Movimiento de Mujeres Nidia White. Allà vam poder parlar amb dones molt maques que estàn fent una feina molt important i interessant. I ens van captivar. Tenen un alberg on acullen a dones i els seus fills (de Puerto i de totes les comunitats) en cas que el seu habitatge no sigui prou segur per tornar. Treballen amb dones maltractades, violència intrafamiliar, amb nens, nenes i joves violades, prostitutes,...arriben tot tipus de casos. Ofereixen assistència médica, revisions, biopsies, ajuda psicològica, grups d'autoajuda i assistència jurídica per fer afectives les denúncies. Sovint no donen a l'avast.

Avui, exceptuant la comissió d'alfabetització que hem anat al Ministeri d'educació, han anat a visitar Krukira, una comunitat on s'estan duent projectes de Pana-Pana que consisteix en microcrèdits per activar la economia a Puerto Cabezas i les seves comunitats. A la tarda ens rebrà l'alcaldessa i anirem als punts d'alfabetització. Us seguirem entretenint les tardes d'estiu, que sembla que esteu molt aburrits!!jeje.

nicaragua vs. catalunya

L'equip català amb indumentària taronja (sent "chelitos" ja destaquem, imagineu-vos amb samarreta taronja butano!!!) es va enfrontar amb els "Sharks" (taurons) de Bilwi. La mitjana d'alçada dels nicaraguencs era, aproximadament, de 1,90 m. contra els 1,70 dels catalans (El Xavi ens feia baixar la mitjana!) i, a sobre, saltaven!!! Tot i així, ho vem donar tot i més! La primera part vem aguantar el resultat i fins i tot dominavem en el marcador, gràcies als triples d'en Jaume i les faltes que no ens pitaven! Però durant la segona part, més d'un volia que marxes la llum, per acabar el partit abans d'hora (massa "gallopinto"). Al final va guanyar Nicaragua per 13 punts de diferencia, però nosaltres vem guanyar per tenir la millor afició femenina!!!

Dissabte toca futbol....ja us explicarem si se'ns dóna millor!

wawaboom, el peatge nicaragüenc

El dimarts 14 vam anar a Wawaboom, una petita comunitat que és la única entrada a Bilwi per terra. Vam anar en bus públic, carregat de gent i de tortugues. Pugen les tortugues a dalt la "baca"amb unes cordes, però encara són vives i es veu com ploren, de que no plora tambè la Sara!!! Ens havien dit que el camí estava be, però hi havia tants forats que els anava esquivant i nosaltres que anavem drets, rebotavem de banda a banda. Però com que el Gabriel ja deu estar acostumat, fins i tot es va adormir dret.

Wawaboom queda dividit per un riu, que només és pot travessar amb el lanchon, una plataforma que va d'una banda a l'altre. Hi passa tanta gent al dia que sobre el lanchon està ple de petites paradetes de begudes i menjar. Un cop vam creuar el riu, gairebé no ens vam adonar que estava en moviment, haviem d'esperar que s'omplis de camions plens de tot tipus d'aliments que arriben de managua. Quan creix el riu i el lanchon no funciona, els preus dels productes bàsics (com el sucre, la fruita, la cervesa...) començen a pujar molt perque Bilwi actualment no és una ciutat productora.

Dia 15

Bon dia a tothom !!
Avui hem tingut el mat{i lliure i els butboleros hem quedat per veure el Barca, entre la falta de llum i que no el donaven, el pare del David ens ha dit el resultat on line0-1 golas de Messi.}
aquesta tarda ens toca pana - pana i entrevista amb el governador de la regio, despres partit de basket entre nicaragua i catalunya !!

Be records a tothom !!

Més fotos del viatge...

Al port, esperant la panga, que va arribar 90minuts tard. El grup s'amplia...

En un taller sobre el Sida i la seva prevenció per a "amas de casa", organitzat per Tesis, on vam participar activament, fent una demostració de com posar un preservatiu.

Davant la Costeña. Abans de pujar-hi, la de despres millor no ensenyar-la...

El mercat de León

families i amics

la Teresa ens acompanya sempre alegre. a la foto l'acompanya el seu "gordo" i el seu "bebe" amb les sabates noves



El diumenge alguns vam anar a la platja amb la Marta Down, el seu company Helman, la tania i els nets de la glenis, els vam convidar a un bon dinar!!

Seguirem actualitzant aquest apartat! També hem penjat fotos de León i d'altres escrits!!

Haulover, un petit paradís

Avui amb la panga hem anat cap a Haulover, una petita comunitat miskita. Entre palmeres i cocos hem menjat un peix bonissim... ens hem banyat a la platja amb els infants que sense entendren's gaire, hem pogut jugar una bona estona!!! ens hem cremat una mica, però de "bocones" re de re, ni una picada! les fotos semblen de postal però son reals!

Curiositats i altres anecdotes...

- la gent no sap si som chelitas o gringas, però quan ens coneix, els hi queda clar que som catalanes!! i no espanyols...i fins i tot escriuen catalunya amb "ny"!!!

- coger la botella, cogeme para que no me caiga, te puedo coger, la cogemos entre los dos.... aqui coger significa "follar", i malgrat que intentem dir agarrar, sempre s'escapa algun coger que provoca situacions ben divertides, i ens morim de "pena" (vergonya)

- Us enrecordeu de l'anunci del Malibú que sortia un noi caribeny que deia: " Me estáis estresando...". Doncs aquí la vida és així amb calma i sense presses. Aquí tenen la "hora caribeña" que vol dir que si es queda a les 2...ells arriben una hora o hora i mitja tard....una mica com a Ribes!!!

- els taxis son un mon a part: cada persona paga 10 cordobes (0,5€) encara que vagi a la cantonada o a l'altra punta. i segons si aquella hora no hi ha la policia de transit poden pujar tantes persones com puguis fer cabre-hi, de moment hem aconseguit pujar-hi 8,però amb els peus fora si no és impossible!! a mes durant el trajecte va agafant més gent i la cosa es va allargant. mai saps que et trobaràs, quan arribaras i quanta gent haura pujat!!!

- Aquí també hi ha migdiada....el que passa que a vegades dura tot el dia!! Sota les cases que s'aixequen per pilars de fusta sempre hi ha una hamaca que balanceja amb algú a dins!Les estadístique diuen que només un de cada deu homes treballa...

Activitats a Puerto Cabezas

Puerto ens sorpren cada dia, del pacific a l'atlantic hi ha més diferencies que semblances...aquests dies hem fet moltes visites i com que som 12, ens dividiem en grups per poguer-ho fet tot. hem anat a la radio caribe, al policlinico, a la casa materna, a l'hospital, a l'alcaldia, a les escoles, a tesis (organització que treballa amb nens i nenes per la integració social), a la platja.... demà anirem a halover amb una panga.

El duatlò va anar força bè, primer es va fer el recorregut amb bici i despres a peu, però no tots van acabar-lo. de regal hi havia una bicicleta per la categoria de dones i una d'homes, però no es va presentar cap noia. en acabar vam fer la festa de la cultura catalana i costeña, on vam intercanviar balls cançons i poemes propis de cada cultura.

León puede ser abatido, pero nunca vencido! Viva León jodido!!!

El primer acte del segon dia a León va ser una trobada amb els estudiant de la RAAN. Allí vem compartir una taula rodona parlant de les seves inquietuts com a estudiants, es van interessar pel nostre sistema educatiu i vem intercanviar trets culturals de les dues cultures. La RAAN està composa de diverses etnies indígenes que tenen el seus trets diferencials, els miskitos, els criollos, els meztizos, etc. Ens van ensenyar cansons populars, balls tradicionals i vem intercanviar temes actuals que preocupen els joves. Nosaltres tampoc ens vem resistir i vàrem acabar ballant els "set salts" , una jota valenciana, cantant l'himne del barsa i els segadors (Fent país!).

A la tarda ens vàrem reunir amb el coordinador del "Yo si puedo" de León. Ens va fer una presentació del projecte que estan realitzant per reduir l'analfabetisme, durant els tres darrers anys han aconseguit alfabetitzar 2200 persones. Desprès alguns vem poder anar a una classe del programa "Yo si puedo" i veure com funcionava en la pràctica. L'altre grup es va reunir amb la professora d'educació física de l'escola José Madriz i els va portar a un camp esportiu conegut com "la prepa" i allí, amb un grup de nens, es va realitzar un entrenament de futbol. Es va donar una pilota de bàsquet i de futbol per les activitats esportives de l'escola.

El darrer dia a León vem conèixer la cooperació de la ciutat de Saragossa amb León, i ens van portar a un dels projectes que tenen en marxa a la comunitat de Tololar. Consisteix en l'organització d'una cooperativa tèxtil de dones, projecte que ja estava plenament en funcionament i vem tenir el plaer d'assistir a l'estrena del centre i fins i tot alguns vem comprar alguna peça de roba! A la comunitat vem començar a observar algunes diferencies amb la gent de la ciutat, els nens mostraven més interés per saber coses, feien més preguntes, els hi sorprenia el que explicavem,...

A la tarda varem fer una visita ràpida al CIMAC, una reserva forestal que tenen a la mateixa ciutat de León. Desprès ens vam traslladar a l'alcaldia per ser rebuts pel propi alcalde Tránsito (va organitzar una trobada amb tots els brigadistes que es troben a la ciutat). Allí vem entendre que els discursos a centre america són llargs per naturalesa, simplement una simple benvinguda es va convertir amb un repàs a la història de Nicaragua, de León i en altres afers (tot i ser llarg alguns ho vem trobar molt interessant). Vem fer entrega a l'alcalde d'unes cartes de l'associació i de l'ajuntament de Vilafranca, i d'una samarreta de la brigada 2007.

La nit va sorprenent, vem conèixer un cantautor nicaragüenc, Pedro Pablo Martín, que ens va fer un recital personalitzat mentre sopavem. Va ser una nit única, especial, tots vem sortir encantats, vem conèixer una persona molt oberta i alhora molt interessant, tan culturalment com políticament.

El dia desprès vem matinar per poder arribar a les 9 a Managua, i agafar la porteña. Un avió amb una capacitat per 25 persones aproximadament ens va portar cap a Bilwi (Puerto Cabezas). El viatge va ser mogudet, tres o quatre van arribar blancs a l'aeroport, mig merejats, d'altres acollonits per les continues pujades i baixades que feia l'avió....però ara ja podem dir que estem a Puerto Cabezas!!! Sentim no poder escriure més sovint...però els talls de llum aquí són freqüents i inesperats! També tenim problemes amb els ordinadors d'aquí per penjar les fotografies....intentarem des d altres llocs intentar-les penjar, inclús algun video perquè conegueu una mica més Nicaragua!

Primers dies a León...

A León ens llevavem cada dia al voltant de les 7 del matí (hora d'inici de la jornada laboral a la majoria de llocs de treball) a la casa de Belinda (la pensió en la que ens hem allotjat durant tres dies). Allí el sol des de primera hora del matí es deixa veure i la suor ens regalima durant tot el dia pel cos.
El primer dia vem visitar la universitat de León, una de les més importants de tot el país. Ens va rebre el mateix rector de la universitat, el "doctor Rigoberto Samson" (Tot i que el vem presentar com a Rigoberto Sánchez, primera fotuda de pota!). Vem "desayunar" amb ells mentre parlavem de l'educació universitària a Nicaragua i del projecte que durant aquest any acabaven d'iniciar amb els joves de la RAAN. El projecte consisteix en donar unes beques a estudiants d'aquesta zona del atlàntic perquè puguin accedir a la universitat de León i puguin estudiar diverses carreres universitàries. Actualment, hi ha una setentena d'estudiants dins d'aquest projecte i suposa un gran esfors per ells, ja que molts han de fer classes extres de castellà, i els diners que reben els hi arriben molt justos per viure.
Desprès de visitar la universitat, ens van portar cap a la platja de Poneloya amb la furgoneta del Justo (Un noi nicaraguenc que ens ha acompanyat durant tots els dies que hem estat a León i s'ha convertit en un més del grup com també la nostra gran amiga Terioska). La platja del pacífic és maravellosa, de sorra negra i d'aigua extremadament calenta, el mar es barrejava amb els núvols foscos i a vegades semblava que no hi hagués horitzó possible. Vem dinar ("almorzar" per la gent d'aquí) uns filets de peix enormes, la veritat que amb el tema del menjar ens pensavem que tindriem molts més problemes però ens agrada tot, i fan carn de tota mena. Crec que més que prims, tornarem amb uns kilos de més perquè ens estan tractan molt bé! Desprès de dinar vem conèixer a uns joves de León amb els que vem fer un partit de fútbol platja. Fer esport amb aquesta calor és molt dur, més que suar sembla que ens deshidratesim, per això vem tenir que celebrar la victòria amb un bany al vespre, tot i que per poca estona ja que la mar comensava a agafar molta forsa i a endur-se'ns cap a dins!

Aquell primer dia a León el vem acaba ballant a una discoteca desprès d'haver obert unes quantes ampolles de Flor de Canya (El ron típic de Nicaragua) i unes Victoria (la cervesa amb nom revolucionari del país!)

León: Capital de la revolució

León va ser la primera ciutat alliberada de les tropes somozistes i per molts segueix sent la capital de la revolució sandinista!Per tota la ciutat es respiren aires de revolució, des dels pals d' electricitat tots pintats amb els colors vermell i negre, als cartells fets a mà que penjen de les parets de les escoles dient que el frente a tornat a establir l'educació gratuïta, la publicitat electoral pintada amb brotxa sobre els murs de les cases... Tot això es combina amb la lluita publicitaria que invaeix la ciutat entre Pepsi i Coca-cola, restes d'un passat de capitalisme salvatje,i que fa León una ciutat curiosa que cal conèixer!

A la gent que li aconseguim arrencar algunes paraules sobre política ens parla del nou govern força bé, tot i que hi ha opinions ben variades! Els joves són més reservats, uns nois que vem conèixer a la platja de Penoloya posaven en dubte el nou gobern per el tant per cent baix amb el qual havien aconseguit pujar al poder, deien que els joves actualment passen de la política i es dediquen a viure com poden, que els de la costa de l'atlàntic nomès s' enrecorden d'ells per les eleccions,etc. Pels antics homes que van lluitar per la revolució sandinista aquesta nova etapa del govern del frente es veu amb molt optimisme desprès del règim capitalista tan fort que ha afectat a Nicaragua durant els darrers anys...com diuen ells per intentar de nou una petita revolució! Ja vorem com els hi afecta està al poder...