dijous, 23 d’agost del 2007

GRANADA


Avui hem visitat Granada (terra somniada)...tot i els nostres ideals no hem pogut evitar visitar l'esglèsia de la Mercé, pujar per una escala encaragolada fins al campanari a on els més gamberros han fet sonar les campanes. I al sortir...l'aparició de la verge de Puerto.


Ahir al arribar a la ciutat vam tindre la sensació de turistes. És un canvi molt gran passar de Puerto a Granada. Aquí les cases tenen teules i són de ciment pintades de mil colors! Per les aixetes surt aigua, les letrines s'han convertit en waters i a la nit no gaudim de la companyia dels nostres amics els ratolins. Tot hi així a Bilwi hi ha una cosa que aquí trobem a faltar, allà compartiem la vida quotidiana de la seva gent i malgrat ser "chelitas" ens sentiem portenyes. A Granada ens confonem amb les "Gringas"


Hem dinat en família a una caseta particular molt acollidora on ens han fet el dinar. Menú: un pollastre boníssim, formatge fregit, tostones, fetge i com no, arròs amb frijoles!!!


No són "los chicos coca-cola", són treballadors d'una fàbrica de rajoles que ens han convidat a veure el procés d'elaboració. Al costat, el Xavi i la Rebeca envelesats per la posta de sol.

Un món de colors...


Enyorem Puerto Cabezas....




Ahir vam marxar de Bilwi cap a Managua. Com veieu a les fotos va ser molt emotiu, i mjoltes de les families van venir a acomiadar-se a l'aeroport. Era dur despedir-se sense saber si ens tornariem a veure! Ara comencem una nova aventura, els 8 que encara ens mantenim junts estem a Granada i viatjarem pel sud-oest de Nicaragua a fer una mica el "guiri"!! També volem anar a Ribes, ui..., Rivas!

Aquesta menuda és la filla de la Shira que com podeu veure està molt millor, amb tractament, més primeta, però igual de bufona!! Quina joieta que teniu padrins! Ja podeu estar contents...

Aquest és el famós bus, tant mogudet que ens va portar a Waspam, semblen els dels Simpson però més destertelats!!!

dimarts, 21 d’agost del 2007

Sopar gastronòmic


El dissabte 18 vam celebrar la festa gastronomica catalana-costenya a la casa de l’agermanament. Entre veïns, autoritats, familiars, amics, i representants d’escoles i associacions, més de 75 persones van assistir a l’acte i van poder tastar plats catalans com: el pà amb tomàquet, fuet, croquetes de pollastre, gazpacho, coques a la calfò i la clàssica amanida de pasta. Desprès de sopar, va venir el plat fort: “pata de elefante” (una ampolla de més d’un litre de Flor de canya, el ron de Nicaragua). Tot i que va marxar la llum, la festa es va allargar fins tard.

De Tuapí a Waspam



El dia de després, amb una mica de “goma” (resaca), vam anar al balneari de Tuapí. Com una GRAN familia vam anar a passar el diumenge al riu i a menjar pollastre a la brasa!! Ens ho vam passar molt bé, els que volien descansaven en una hamaca sota l’ombre, altres es banyaven al riu, i els més atrevits es tiraven d’unes roques!!!

Ahir, dilluns 20 vam anar a Waspam, al costat del rio Coco, que fa frontera amb Hondures. Vam dinar vora el riu i passejar pels carrers tranquils de la ciutat, mentre la Glenis ens explicava la seva història. Avui a les 6 del mati agafavem el bus cap a Bilwi. Aquí els viatges també són peculiars, tant per portar un gos viu a la “baca” del bus com per sentir un predicador catòlic fent un discurs religiós enmig del trajecte.

El dissabte ja van marxar la Roser, en Joan, la Nadia i en Jaume i demà tota la resta.

L'estada a Bilwi ha estat una gran experiència, conviure amb les families, és la millor manera de coneixer la seva cultura, la gent, les costums, el menjar i les dificultats en que viuen. No sabem el recorregut que farem, però tots tenim la idea de tornar al pacífic i visitar la zona de Granada, Masaya, Rivas....i fins i tot tornar a León. Intentarem seguir amb el blog, tot hi està en diverses ciutats.

Fotos dels darrers dies a Puerto...


Vam visitar PANAPANA, organització que gestiona microcredits en projectes que donen feina a la gent de les comunitats. Ens van explicar, punt per punt, tot l'informe econòmic del darrer any MOOOOLT INTERESSANT... i entre l'aire acondicionat i la panxa plena, alguns vam aprofitar per reflexionar profundament...ZZZZ....



Acte organitzat per TESIS, on els més menuts movien el cos al ritme miskito.


En Gabriel, la seva companya i el seu fill Adam, que ja comença a dir algunes paraules barrejant el miskito, castellà i català.

Aquestes van ser les protagonistes del programa "Mujeres Multiétnicas" , que es va emetre el divendres a les 8 del vespre (abans de la super novel·la, "destilando amor") per PuertoVisión. Durant 30 minuts vam parlar de les dones a Catalunya i la seva independència economica, comparan-ho amb la situació de Bilwi i les nostres impressions del que haviem vist fins aleshores.

A Bilwi, Yo si puedo???



La comissió d'alfabetització es va reunir amb la Joan Taylor, a la casa de l'agermanament. Ens va explicar que aquests dies no ha pogut seguir el procès del YO SI PUEDO, degut a que està de baixa, però ens va lligar una reunió amb el ministeri d'educació i unes visites a tres punts d'alfabetització. Com podeu veure la Joan està molt guapa i alegre!


Un dels punts d'alfabetització que vam visitar. No podien veure el video, ja que no hi havia llum. Segons el MED (Ministeri d'Educació) hi ha 85 punts a Bilwi però encara no n'hem pogut veure cap que funcioni de veritat i amb tot el necessari: llum, facilitador, alumnes, videos, material...
La comissió ja us informarà a l'arribada, però de moment no estem massa contents del que hem pogut observar!