León puede ser abatido, pero nunca vencido! Viva León jodido!!!

El primer acte del segon dia a León va ser una trobada amb els estudiant de la RAAN. Allí vem compartir una taula rodona parlant de les seves inquietuts com a estudiants, es van interessar pel nostre sistema educatiu i vem intercanviar trets culturals de les dues cultures. La RAAN està composa de diverses etnies indígenes que tenen el seus trets diferencials, els miskitos, els criollos, els meztizos, etc. Ens van ensenyar cansons populars, balls tradicionals i vem intercanviar temes actuals que preocupen els joves. Nosaltres tampoc ens vem resistir i vàrem acabar ballant els "set salts" , una jota valenciana, cantant l'himne del barsa i els segadors (Fent país!).

A la tarda ens vàrem reunir amb el coordinador del "Yo si puedo" de León. Ens va fer una presentació del projecte que estan realitzant per reduir l'analfabetisme, durant els tres darrers anys han aconseguit alfabetitzar 2200 persones. Desprès alguns vem poder anar a una classe del programa "Yo si puedo" i veure com funcionava en la pràctica. L'altre grup es va reunir amb la professora d'educació física de l'escola José Madriz i els va portar a un camp esportiu conegut com "la prepa" i allí, amb un grup de nens, es va realitzar un entrenament de futbol. Es va donar una pilota de bàsquet i de futbol per les activitats esportives de l'escola.

El darrer dia a León vem conèixer la cooperació de la ciutat de Saragossa amb León, i ens van portar a un dels projectes que tenen en marxa a la comunitat de Tololar. Consisteix en l'organització d'una cooperativa tèxtil de dones, projecte que ja estava plenament en funcionament i vem tenir el plaer d'assistir a l'estrena del centre i fins i tot alguns vem comprar alguna peça de roba! A la comunitat vem començar a observar algunes diferencies amb la gent de la ciutat, els nens mostraven més interés per saber coses, feien més preguntes, els hi sorprenia el que explicavem,...

A la tarda varem fer una visita ràpida al CIMAC, una reserva forestal que tenen a la mateixa ciutat de León. Desprès ens vam traslladar a l'alcaldia per ser rebuts pel propi alcalde Tránsito (va organitzar una trobada amb tots els brigadistes que es troben a la ciutat). Allí vem entendre que els discursos a centre america són llargs per naturalesa, simplement una simple benvinguda es va convertir amb un repàs a la història de Nicaragua, de León i en altres afers (tot i ser llarg alguns ho vem trobar molt interessant). Vem fer entrega a l'alcalde d'unes cartes de l'associació i de l'ajuntament de Vilafranca, i d'una samarreta de la brigada 2007.

La nit va sorprenent, vem conèixer un cantautor nicaragüenc, Pedro Pablo Martín, que ens va fer un recital personalitzat mentre sopavem. Va ser una nit única, especial, tots vem sortir encantats, vem conèixer una persona molt oberta i alhora molt interessant, tan culturalment com políticament.

El dia desprès vem matinar per poder arribar a les 9 a Managua, i agafar la porteña. Un avió amb una capacitat per 25 persones aproximadament ens va portar cap a Bilwi (Puerto Cabezas). El viatge va ser mogudet, tres o quatre van arribar blancs a l'aeroport, mig merejats, d'altres acollonits per les continues pujades i baixades que feia l'avió....però ara ja podem dir que estem a Puerto Cabezas!!! Sentim no poder escriure més sovint...però els talls de llum aquí són freqüents i inesperats! També tenim problemes amb els ordinadors d'aquí per penjar les fotografies....intentarem des d altres llocs intentar-les penjar, inclús algun video perquè conegueu una mica més Nicaragua!