divendres, 17 d’agost del 2007

Que hacemos ahorita...sense imatges!

El dijous 16 al matí ens vem dividir en dos grups. Un grup va anar amb el president del consejo i el gobierno regional (el que seria el Montilla d'aquí...segur que té més conversa) i a un forum de la salut de l'Organització Mundial de la Salut. La resta vam anar a la escuela Luxemburgo, on es preparan nois i noies per ser futurs mestres. Ens va convidar una entitat que està fent un programa sobre salut sexual i reproductiva a diferentes escoles de Bilwi, i vam assistir i participar en la xerrada.
Desprès del "almuerzo" un grup va anar a visitar la universitat URACAAN (Universitat dels pobles indígenes de la regió de l'atlàntic nord), alguns de nosaltres es van "colar" a una classe de tercer de sociologia i els van fer treballar en grups!!
Els altres havien d'assistir a les seves primeres classes de ball i música miskito, però el professor no va aparèixer (Ritmo caribeño!!!). "Aquí el temps no és or i les preses són relatives". "Puede...", "A lo mejor...", "Estoy saliendo..." "Ahorita...", "Estoy poniendo gasolina...", "Dale, dale..."... alguns del grup ja ens hem adaptat aquest ritme, així que quan tornem...tranquilitat...sense presses...
Com no es va poder anar a ballar, vam visitar el Movimiento de Mujeres Nidia White. Allà vam poder parlar amb dones molt maques que estàn fent una feina molt important i interessant. I ens van captivar. Tenen un alberg on acullen a dones i els seus fills (de Puerto i de totes les comunitats) en cas que el seu habitatge no sigui prou segur per tornar. Treballen amb dones maltractades, violència intrafamiliar, amb nens, nenes i joves violades, prostitutes,...arriben tot tipus de casos. Ofereixen assistència médica, revisions, biopsies, ajuda psicològica, grups d'autoajuda i assistència jurídica per fer afectives les denúncies. Sovint no donen a l'avast.
Avui, exceptuant la comissió d'alfabetització que hem anat al Ministeri d'educació, han anat a visitar Krukira, una comunitat on s'estan duent projectes de Pana-Pana que consisteix en microcrèdits per activar la economia a Puerto Cabezas i les seves comunitats. A la tarda ens rebrà l'alcaldessa i anirem als punts d'alfabetització. Us seguirem entretenint les tardes d'estiu, que sembla que esteu molt aburrits!!jeje.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vale, vale !
Em sembla que el que no aconseguiu vosaltres, no ho aconseguirà ningú.
Fantàstic que hagiu vist la Joan i que ja tingueu informació sobre els punts d'alfabetització.
Jo també penso que l'organització Nydia White està fent un treball excepcional, no sé si ja haureu conegut la Shira, doncs és una dona molt compromesa i està fent una gran tasca amb les dones.
Segur, segur, que es recordarant de vosaltres, doncs tot hi el ritme caribeny esteu fent molts contactes i segur que l'agermanament a partir de la vostra feina serà més sòlid, i ni l'alcaldesa es podrà escacajar dels compromisos y bones paraules que fa temps van signar amb els nostres polítics que també s'escaqueigen força.Espero que a la tornada poguem comptar amb vosaltres per treballar per l'agermanament solidari.
Es molt gratificant rebre noticies de tot el que esteu fent.

Petonets

Teresa B.

Anònim ha dit...

Quina sort teniu, garses! Conèixer un país d'acord amb el seu tempo.
Aquí les pluges acceleren les collites, i les mosques han perdut el seu moment de glòria. Tot sembla un gran canvi però no res, la mediterrània és així. Vinga, a passar-ho bé i pair gratament tot allò que el present us mostra.

des del pi de la palanca, tot mirant com passa la riera.

Anònim ha dit...

Hola Javier, quan ho llisques sabràs qui som.
Hem vist en les noticies lo de l’huracà i estem un poc preocupats per si vos ha afectat en algo.
T’has enterat de lo del terratrèmol de Perú? L’altre dia el papà li va cridar a Walter avore que tal estava la família, i el papà li va dir: Hola Waltersito... i enseguida va saber que era algú de vosaltres ( tu o el papà), va estar molt graciós.
Per ací tot segueix igual que sempre, jo moltes vegades (sempre que puc) em connecte per a vore si hi ha noticies noves, l’altre dia vaig vore el e-mail que ens havies escrit i em vaig emocionar. Tenim ganes de voret!!!
Ahir mentre escrivia açò en casa en els papàs, per si volien dir-te algo, el papà estava mirant el futbol, i el Sevilla li’n va clavar 5 al Madrid en el Bernabeu, el papà estava la mar de content. Conforme t’he dit, tot segueix igual, ja ho pots comprovar tu mateix pel que et dic.
Esperem tindre prompte noticies teues, encara que ja sabem que és difícil per lo de la llum. Ah! Parlant de la llum i tot això, el papà diu que si vols que t’enviem mistos per a que continues dutxant-te amb les espelmes, jeje. No li faces massa cas, està especialment graciós.
Esperem que els mosquits continuen sense atacar-te molt, que pel que pareix en tu estan comportant-se, no?
El papà li va donar l’adreça a tots (Domingo, Faus, Maria, Tomàs...)
Bueno, disfruta i ja ens contaràs. Et volem molt, un bes molt fort!!!!!!!!

Irene

Anònim ha dit...

eo mireiagallo, fins avui no us he pogut dedicat temps per mirar el blog, i es que avui ens hem incorporat a la vida laboral (KK) ... o sigui que ja podré fer un seguiment diari de tot el que aneu fent. res a explicar de nou, ja que pel que he vist esteu més informats que jo, sols passar. A casa tots bé, ahir vam fer un dinar celebrant el cumple del Pere (17 tacos) a ca l'àvia, va estar bé, tot i que no hi erem tots, l'oriol i la nuria de vacas, l'anna carrillo treballant i tu de parranda ... res mes a dir, si tinc una estoneta ja escriuré alguna coseta. Ptns i records per tothom! jaumesther i èlia.