Activitats a Puerto Cabezas

Puerto ens sorpren cada dia, del pacific a l'atlantic hi ha més diferencies que semblances...aquests dies hem fet moltes visites i com que som 12, ens dividiem en grups per poguer-ho fet tot. hem anat a la radio caribe, al policlinico, a la casa materna, a l'hospital, a l'alcaldia, a les escoles, a tesis (organització que treballa amb nens i nenes per la integració social), a la platja.... demà anirem a halover amb una panga.

El duatlò va anar força bè, primer es va fer el recorregut amb bici i despres a peu, però no tots van acabar-lo. de regal hi havia una bicicleta per la categoria de dones i una d'homes, però no es va presentar cap noia. en acabar vam fer la festa de la cultura catalana i costeña, on vam intercanviar balls cançons i poemes propis de cada cultura.

León puede ser abatido, pero nunca vencido! Viva León jodido!!!

El primer acte del segon dia a León va ser una trobada amb els estudiant de la RAAN. Allí vem compartir una taula rodona parlant de les seves inquietuts com a estudiants, es van interessar pel nostre sistema educatiu i vem intercanviar trets culturals de les dues cultures. La RAAN està composa de diverses etnies indígenes que tenen el seus trets diferencials, els miskitos, els criollos, els meztizos, etc. Ens van ensenyar cansons populars, balls tradicionals i vem intercanviar temes actuals que preocupen els joves. Nosaltres tampoc ens vem resistir i vàrem acabar ballant els "set salts" , una jota valenciana, cantant l'himne del barsa i els segadors (Fent país!).

A la tarda ens vàrem reunir amb el coordinador del "Yo si puedo" de León. Ens va fer una presentació del projecte que estan realitzant per reduir l'analfabetisme, durant els tres darrers anys han aconseguit alfabetitzar 2200 persones. Desprès alguns vem poder anar a una classe del programa "Yo si puedo" i veure com funcionava en la pràctica. L'altre grup es va reunir amb la professora d'educació física de l'escola José Madriz i els va portar a un camp esportiu conegut com "la prepa" i allí, amb un grup de nens, es va realitzar un entrenament de futbol. Es va donar una pilota de bàsquet i de futbol per les activitats esportives de l'escola.

El darrer dia a León vem conèixer la cooperació de la ciutat de Saragossa amb León, i ens van portar a un dels projectes que tenen en marxa a la comunitat de Tololar. Consisteix en l'organització d'una cooperativa tèxtil de dones, projecte que ja estava plenament en funcionament i vem tenir el plaer d'assistir a l'estrena del centre i fins i tot alguns vem comprar alguna peça de roba! A la comunitat vem començar a observar algunes diferencies amb la gent de la ciutat, els nens mostraven més interés per saber coses, feien més preguntes, els hi sorprenia el que explicavem,...

A la tarda varem fer una visita ràpida al CIMAC, una reserva forestal que tenen a la mateixa ciutat de León. Desprès ens vam traslladar a l'alcaldia per ser rebuts pel propi alcalde Tránsito (va organitzar una trobada amb tots els brigadistes que es troben a la ciutat). Allí vem entendre que els discursos a centre america són llargs per naturalesa, simplement una simple benvinguda es va convertir amb un repàs a la història de Nicaragua, de León i en altres afers (tot i ser llarg alguns ho vem trobar molt interessant). Vem fer entrega a l'alcalde d'unes cartes de l'associació i de l'ajuntament de Vilafranca, i d'una samarreta de la brigada 2007.

La nit va sorprenent, vem conèixer un cantautor nicaragüenc, Pedro Pablo Martín, que ens va fer un recital personalitzat mentre sopavem. Va ser una nit única, especial, tots vem sortir encantats, vem conèixer una persona molt oberta i alhora molt interessant, tan culturalment com políticament.

El dia desprès vem matinar per poder arribar a les 9 a Managua, i agafar la porteña. Un avió amb una capacitat per 25 persones aproximadament ens va portar cap a Bilwi (Puerto Cabezas). El viatge va ser mogudet, tres o quatre van arribar blancs a l'aeroport, mig merejats, d'altres acollonits per les continues pujades i baixades que feia l'avió....però ara ja podem dir que estem a Puerto Cabezas!!! Sentim no poder escriure més sovint...però els talls de llum aquí són freqüents i inesperats! També tenim problemes amb els ordinadors d'aquí per penjar les fotografies....intentarem des d altres llocs intentar-les penjar, inclús algun video perquè conegueu una mica més Nicaragua!

Primers dies a León...

A León ens llevavem cada dia al voltant de les 7 del matí (hora d'inici de la jornada laboral a la majoria de llocs de treball) a la casa de Belinda (la pensió en la que ens hem allotjat durant tres dies). Allí el sol des de primera hora del matí es deixa veure i la suor ens regalima durant tot el dia pel cos.
El primer dia vem visitar la universitat de León, una de les més importants de tot el país. Ens va rebre el mateix rector de la universitat, el "doctor Rigoberto Samson" (Tot i que el vem presentar com a Rigoberto Sánchez, primera fotuda de pota!). Vem "desayunar" amb ells mentre parlavem de l'educació universitària a Nicaragua i del projecte que durant aquest any acabaven d'iniciar amb els joves de la RAAN. El projecte consisteix en donar unes beques a estudiants d'aquesta zona del atlàntic perquè puguin accedir a la universitat de León i puguin estudiar diverses carreres universitàries. Actualment, hi ha una setentena d'estudiants dins d'aquest projecte i suposa un gran esfors per ells, ja que molts han de fer classes extres de castellà, i els diners que reben els hi arriben molt justos per viure.
Desprès de visitar la universitat, ens van portar cap a la platja de Poneloya amb la furgoneta del Justo (Un noi nicaraguenc que ens ha acompanyat durant tots els dies que hem estat a León i s'ha convertit en un més del grup com també la nostra gran amiga Terioska). La platja del pacífic és maravellosa, de sorra negra i d'aigua extremadament calenta, el mar es barrejava amb els núvols foscos i a vegades semblava que no hi hagués horitzó possible. Vem dinar ("almorzar" per la gent d'aquí) uns filets de peix enormes, la veritat que amb el tema del menjar ens pensavem que tindriem molts més problemes però ens agrada tot, i fan carn de tota mena. Crec que més que prims, tornarem amb uns kilos de més perquè ens estan tractan molt bé! Desprès de dinar vem conèixer a uns joves de León amb els que vem fer un partit de fútbol platja. Fer esport amb aquesta calor és molt dur, més que suar sembla que ens deshidratesim, per això vem tenir que celebrar la victòria amb un bany al vespre, tot i que per poca estona ja que la mar comensava a agafar molta forsa i a endur-se'ns cap a dins!

Aquell primer dia a León el vem acaba ballant a una discoteca desprès d'haver obert unes quantes ampolles de Flor de Canya (El ron típic de Nicaragua) i unes Victoria (la cervesa amb nom revolucionari del país!)

León: Capital de la revolució

León va ser la primera ciutat alliberada de les tropes somozistes i per molts segueix sent la capital de la revolució sandinista!Per tota la ciutat es respiren aires de revolució, des dels pals d' electricitat tots pintats amb els colors vermell i negre, als cartells fets a mà que penjen de les parets de les escoles dient que el frente a tornat a establir l'educació gratuïta, la publicitat electoral pintada amb brotxa sobre els murs de les cases... Tot això es combina amb la lluita publicitaria que invaeix la ciutat entre Pepsi i Coca-cola, restes d'un passat de capitalisme salvatje,i que fa León una ciutat curiosa que cal conèixer!

A la gent que li aconseguim arrencar algunes paraules sobre política ens parla del nou govern força bé, tot i que hi ha opinions ben variades! Els joves són més reservats, uns nois que vem conèixer a la platja de Penoloya posaven en dubte el nou gobern per el tant per cent baix amb el qual havien aconseguit pujar al poder, deien que els joves actualment passen de la política i es dediquen a viure com poden, que els de la costa de l'atlàntic nomès s' enrecorden d'ells per les eleccions,etc. Pels antics homes que van lluitar per la revolució sandinista aquesta nova etapa del govern del frente es veu amb molt optimisme desprès del règim capitalista tan fort que ha afectat a Nicaragua durant els darrers anys...com diuen ells per intentar de nou una petita revolució! Ja vorem com els hi afecta està al poder...

Com ens agraden els aeroports!!!

Desprès d'uns dies sense poder-vos escriure per la manca de temps, ens tornem a posar en contacte amb vosaltres ja que tenim a les famílies i amics mig preocupats.

Dissabte 4 d'agost vem arribar a Managua els darrers brigadistes que faltaven. Com ja sabeu, el divendres teniem que agafar un vol de Miami a Nicaragua i, aquest (exceptuant 3 companys) el vem perdre per les fortes mesures de seguretat del departament d'immigració d'Estats Units (ja us explicarem tots els controls i per les màquines d'explosius i de búsqueda d'antrax que ens han fet passar....estan com un llum!!!!). El dissabte escalonadament vem anar a arribant a la capital de Nicaragua...uns mitjançant un vol que anava desde Miami a Houston i desprès Managua, i d'altres mitjançant la conexió Miami-Atlanta-Managua. En definitiva, un munt d'hores entre avions aeroports, maletes perdudes, etc.

Cap a les 10 del vespre del dissabte marxavem del aeroport, ja hem totes les maletes, cap a León amb dos microbusos. És curiosa la forma que tenen de conduir, tot sembla molt caótic, no hi ha línies de separació de carril fora de la ciutat, els claxons fan sorolls divertits, ... Durant el camí cap a León vàrem topar amb la primera tempesta, tot i això, vem poder arribar a Casa Belinda (que és el lloc on ens quedem a durmir i que ens tracten molt bé!).

León és una ciutat especial, les cases totes de colors ben diferents, a les parets es combinen els murals històrics de la revolució sandinista, de l'assassinat dels estudiants del "23 de julio"... amb els anuncis publicitaris de la coca-cola o de les sopes Knorr dibuixats també sobre els murs. Tot això, juntament, amb el tracte tan proper que estem rebent dels nicas, tot i que us sàpiga greu, fa que no us trobem a faltar massa. Potser perquè aquests dies no hem parat i no hem tingut temps encara d'enyorar-vos. El clima és bastant xafogós, el matí ens llevem ben suats i, tot hi dutxar-nos, un cop al carrer ja tornem a estar molls de la suor. Aquí ens trobem amb l'estació húmida o de pluges, i gairebé cada tarda ens cau un ruixat no massa fort que s'agraeix molt! La moneda del país és la cordoba (1 euro=20 cordobas) i a vegades ens fem embolics calculant preus en dòllars, en euros i alguns encara ho passem a pessetes!!!

Les primeres hores a León són molt possitives i creiem que el viatge encara sens farà curt, us seguirem informant, i no deixeu d'escriure'ns que ens han fet molta il·lusió els vostres missatges!!!

Salut i "Solo el pueblo salva al pueblo"

Primers problemes...

ei familia,

encara no em vist ni nicaragua!!!
de moment estem a Miami Beach (jeje) , els controls i duanes ens han fet perdre lavio cap a M,anagua . pero tranquils, ens han passat a altres vols cadascu per separat. Dema ens anirem trobant a Managua i ja veurem que fem.

a veure si a la proxima vegada us escribim des de Nica!!!!

salut

Marxem!!!

Demà divendres a les 6:55 del matí marxa el primer grup de brigadistes cap a Managua (amb escala prèvia a París i Miami), el segon grup surt una hora més tard des de l'aeroport del Prat i es retrobarà amb els altres companys a l'avió que creuarà l'atlàntic fins a Florida.

Els primers dies per terres nicaragüenques els passarem a la capital i a León, visitant volcans com el Cerro Negro i altres indrets que ja us anirem explicant a través dels escrits del blog. Fins el dia 7 no està previst arribar a Puerto Cabezas (ciutat que es troba situada a la costa atlàntica). Esperem que seguiu els nostres passos per Nicaragua i no deixeu d'escrivir-nos i explicar-nos les coses que passin per aquí (segur que una miqueta si que us trobarem a faltar!!).

La brigada a Puerto Cabezas 2007 us envia una forta abraçada a tots el nostres amics, familiars i companys de l'associació per tot el suport i ajuda que ens heu fet arribar durant aquest darrers mesos.

(Brigada a Puerto Cabezas'07:Ginesta Garriga, Alba Garriga, Jaume Llordes, Nàdia Gadea, Rebeca Garcia, David Albalate, Mireia Galofré, Sara Marin, Roser Muñoz, Xavi Cerezo, Joan Pena i Esther Hernández)