A León ens llevavem cada dia al voltant de les 7 del matí (hora d'inici de la jornada laboral a la majoria de llocs de treball) a la casa de Belinda (la pensió en la que ens hem allotjat durant tres dies). Allí el sol des de primera hora del matí es deixa veure i la suor ens regalima durant tot el dia pel cos.
El primer dia vem visitar la universitat de León, una de les més importants de tot el país. Ens va rebre el mateix rector de la universitat, el "doctor Rigoberto Samson" (Tot i que el vem presentar com a Rigoberto Sánchez, primera fotuda de pota!). Vem "desayunar" amb ells mentre parlavem de l'educació universitària a Nicaragua i del projecte que durant aquest any acabaven d'iniciar amb els joves de la RAAN. El projecte consisteix en donar unes beques a estudiants d'aquesta zona del atlàntic perquè puguin accedir a la universitat de León i puguin estudiar diverses carreres universitàries. Actualment, hi ha una setentena d'estudiants dins d'aquest projecte i suposa un gran esfors per ells, ja que molts han de fer classes extres de castellà, i els diners que reben els hi arriben molt justos per viure.
Desprès de visitar la universitat, ens van portar cap a la platja de Poneloya amb la furgoneta del Justo (Un noi nicaraguenc que ens ha acompanyat durant tots els dies que hem estat a León i s'ha convertit en un més del grup com també la nostra gran amiga Terioska). La platja del pacífic és maravellosa, de sorra negra i d'aigua extremadament calenta, el mar es barrejava amb els núvols foscos i a vegades semblava que no hi hagués horitzó possible. Vem dinar ("almorzar" per la gent d'aquí) uns filets de peix enormes, la veritat que amb el tema del menjar ens pensavem que tindriem molts més problemes però ens agrada tot, i fan carn de tota mena. Crec que més que prims, tornarem amb uns kilos de més perquè ens estan tractan molt bé! Desprès de dinar vem conèixer a uns joves de León amb els que vem fer un partit de fútbol platja. Fer esport amb aquesta calor és molt dur, més que suar sembla que ens deshidratesim, per això vem tenir que celebrar la victòria amb un bany al vespre, tot i que per poca estona ja que la mar comensava a agafar molta forsa i a endur-se'ns cap a dins!
Aquell primer dia a León el vem acaba ballant a una discoteca desprès d'haver obert unes quantes ampolles de Flor de Canya (El ron típic de Nicaragua) i unes Victoria (la cervesa amb nom revolucionari del país!)
El primer dia vem visitar la universitat de León, una de les més importants de tot el país. Ens va rebre el mateix rector de la universitat, el "doctor Rigoberto Samson" (Tot i que el vem presentar com a Rigoberto Sánchez, primera fotuda de pota!). Vem "desayunar" amb ells mentre parlavem de l'educació universitària a Nicaragua i del projecte que durant aquest any acabaven d'iniciar amb els joves de la RAAN. El projecte consisteix en donar unes beques a estudiants d'aquesta zona del atlàntic perquè puguin accedir a la universitat de León i puguin estudiar diverses carreres universitàries. Actualment, hi ha una setentena d'estudiants dins d'aquest projecte i suposa un gran esfors per ells, ja que molts han de fer classes extres de castellà, i els diners que reben els hi arriben molt justos per viure.
Desprès de visitar la universitat, ens van portar cap a la platja de Poneloya amb la furgoneta del Justo (Un noi nicaraguenc que ens ha acompanyat durant tots els dies que hem estat a León i s'ha convertit en un més del grup com també la nostra gran amiga Terioska). La platja del pacífic és maravellosa, de sorra negra i d'aigua extremadament calenta, el mar es barrejava amb els núvols foscos i a vegades semblava que no hi hagués horitzó possible. Vem dinar ("almorzar" per la gent d'aquí) uns filets de peix enormes, la veritat que amb el tema del menjar ens pensavem que tindriem molts més problemes però ens agrada tot, i fan carn de tota mena. Crec que més que prims, tornarem amb uns kilos de més perquè ens estan tractan molt bé! Desprès de dinar vem conèixer a uns joves de León amb els que vem fer un partit de fútbol platja. Fer esport amb aquesta calor és molt dur, més que suar sembla que ens deshidratesim, per això vem tenir que celebrar la victòria amb un bany al vespre, tot i que per poca estona ja que la mar comensava a agafar molta forsa i a endur-se'ns cap a dins!
Aquell primer dia a León el vem acaba ballant a una discoteca desprès d'haver obert unes quantes ampolles de Flor de Canya (El ron típic de Nicaragua) i unes Victoria (la cervesa amb nom revolucionari del país!)
3 comentaris:
diumenge, 12
Guapíssims, aquests blog va una mica desfassat. Ja fa 5 dies que esteu a Bilwi i si no fos per la Roser i la Ester que ens han escrit pensariem que encara esteu a dalt de la "pipilacha" (avioneta que va a Bilwi, mig marejats... i per por de tornar-hi a pujar us quedeu a Puerto.
Bé, la cursa?
Avui que és diumenge si voleu anar a missa podeu triar entre moltes i variades religions.
Va, busqueu un moment i expliqueu-nos coses.
Petonets
Teresa Baqués
Des de Ribes
Una mica de raó té la Teresa, i això que mai l'acostuma a tenir. Ja que ens heu fet picar amb això de la web com a mínim a mantenir-la actualitzada (alguna fota si podeu). Malgrat tot el que compte és allò que vosaltres esteu vivim i pel que sembla és força interessant.
Aquí les coses continuen amb el ritme que l'estiu permet. Avui ens hem llevat amb la trista notícia de la mor del Xirinachs.
Aquest setmana sembla que tothom hagi fotut el camp de vacances, poca gent som la que ens hem quedat .
Salut i disfruteu, que tot té un final i el de la vostra estada a Nicaragua també, Oh potser pensaveu que això durarà sempre.
Pilar i Nana
El rector de la Universidad se llama Rigoberto Sampson Granera, hay que corregir el nombre en este articulo.
Publica un comentari a l'entrada